Esperant la tardor

No m'he tornat boja i el tema 'estacions de l'any' em ve genial ja que justament avui comença la primavera.

No és per qüestions de clima que tingui tanta pressa en saltar-me la primavera i l'estiu, més aviat tindria a veure amb certa sèrie de tv que em té molt enganxada...

The Walking Dead. Ahir van fer l'últim capítol de la segona temporada i està massa emocionant per esperar tant de temps! Ja sabem alguna cosa sobre les infeccions però les trames personals estan on fire! Què passarà en la relació Rick/ Lori, qui és la frik de la katana, què és l'edifici que es veu al final de l'episodi, l'helicòpter, l'Andrea, el grup seguirà unit...

Uffff... Molt temps d'espera per la tercera temporada...

Comencem!

M'ha costat arrencar però finalment em poso a escriure... ja en tenia ganes!

Abans de tot voldria dir que no se ben bé a qui m'adreço (a més de a mi mateixa) però tenia una necessitat immensa de fer un bloc per compartir inquietuds. Llegir m'apassiona i practico la lectura d'una forma gairebé compulsiva. 

Anem per feina. L'última obra que he llegit ha estat el 1Q84 d'Haruki Murakami. El que més destaco de Murakami és que combina el surrealisme més inimaginable amb personatges i històries d'aparença totalment normal i corrent. Quan llegeixes aquest autor mai saps a quins mons et portarà.

1Q84 és l'història de dos joves,  l'Aomame i en Tengo, que estan a punt d'entrar a un món desconegut on s'hauran d'enfrontar als seus traumes en una lluita per la supervivència. Tots dos viuen d'una manera molt semblant, són éssers solitaris i no tenen grans ambicions. Malgrat que cap dels dos ho sap, porten vides paral·leles des que als 10 anys es van unir d'una forma molt especial. Ara els seus camins són a tocar i hauran de superar les trames més impensables per arribar a aconseguir allò que més desitgen.

Personalment considero que 1Q84 és la millor obra de l'autor. Malgrat els fils que deixa sense lligar per mi és una història rodona, tan rodona com una lluna plena......o dues....