Magdalenes fetes a casa

Dels autors d' "Hauriem d'anar a l'Ikea a comprar mandonguilles" arriba la nova excusa per addictes a la tenda sueca "S'han acabat els paperets per fer magdalenes"

Abans de marxar de vacances volia compartir una recepta que s'està convertint en una tradició dels diumenges a casa. És una adaptació de la recepta del web de cuina Webos Fritos que us recomano que visiteu perque és genial.

Necessitem el motlle Drömar i els paperets per magdalenes d'Ikea. Us explico la recepta per fer amb Thermomix perque és la que jo he probat, a WF trobareu la recepta manual.

Ingredients (16-18 unitats):

1/2 taronja

200 gr d'ou ja sense closca (3-4 ous)

190 gr de sucre

1 toc de sucre avainillada

200 gr d'oli d'oliva suau (he probat amb oli de girasol i queden bé però no és el mateix)

220 gr de farina (110 de bizcochona i 110 de farina normal de blat, he probat amb diferents tipus i aquesta és la combinació que ha quedat millor)

1 sobre de Levadura Royal

un polsim de sal

Thermomix:

• taronja amb pell tallada en quarts, ous i sucre / 3 minuts velocitat 5  37º

• 3 minuts velocitat 5 sense temperatura

• afegir oli / 15 segons velocitat 5

• afegir farina, llevat i sal / 8 segons velocitat 6 

• posar els paperets al motlle i vessar la massa fins una mica més de la meitat

• deixar reposar 15 minuts a la nevera

• precalentar forn 250º calor a dalt i a baix

• afegir un polsim de sucre a cada magdalena abans de posar la safata al forn

• abaixar la temperatura del forn a 210º i fornejar 14 minuts (aprox., depen del forn) a mitja alçada

 

I a gaudir perque estan boníssimes!!!!

Avui fa un any...

Avui fa un any (i un dia) vaig passar la nit desperta. Feia poc més d'una hora que t'havia vist per primer cop i no em volia adormir, no em podia adormir. Et volia mirar infinitament, eres tan perfecte. No només la meva voluntat de contemplar-te em mantenia desperta, l'adrenalina i l'instint maternal també van jugar el seu paper. Sabia que per garantir la pujada de la llet era primordial oferir-te el pit cada cop que et despertessis, i així vaig fer. Mai oblidaré el moment en que vas obrir els ulls per primer cop. Feia poc que havíem pujat de la sala de parts, ens vam acomodar al llit tots dos i allà, en la penombra de l'habitació, vas obrir els ullets completament, ens vam mirar uns segons i vam començar el nostre camí cap a la lactància materna. 

No puc dir que hagi estat un camí difícil perque no ho ha estat. Tret de l'incògnita dels primers dies per saber si tot rutllarà bé, l'ingurgitació de la primera setmana i un parell de crisis de creixement no hem tingut cap altre problema. I si l'hem tingut, ara mateix no el recordo, així que no devia ser pas cap gran tema. Sí que trobo que, amb la lactància (i altres temes de criança), m'he adonat que tinc més confiança en mi mateixa de la que creia tenir abans, m'explico. De tots és conegut que amb temes de criança tothom té la seva a dir. Hi ha consells demanats, però la gran majoria no ho són, no dic que siguin mal intencionats però són consells no benvinguts que no fan més que atabalar a la persona que els rep i justament la persona que els rep està vivint en un torrent de sensacions i vivències on tot és nou i està molt vulnerable a tota aquesta "informació sobrant". Si no tens les coses molt clares d'entrada et poden fer trontollar i  prendre decisions "forçades" abans d'hora. No ha estat el meu cas. Tenia algunes coses molt clares i m'he mantingut ferma en tot moment. He escoltat pacientment, he respectat, he callat però no he canviat de rumb. I així hem arribat fins a l'any. Sé que a partir d'ara potser els comentaris i consells es produiran amb més insistència (com és que encara li dones el pit!) però penso seguir amb la mateixa filosofia. A més, els nens han de prendre llet sí o sí perque els hi assegura un munt de nutrients d'una tacada. Si el nen ha de prendre llet i jo en produeixo perque li hauria de donar llet d'un altre animal si no vull? Llet que ha estat tractada, processada, envasada, transportada.... La meva llet no necessita tractaments, està sempre disponible, ve de gust fins i tot sense gana, serveix per guarir, no costa gens de digerir i està plena de defenses que vives, què més es pot esperar d'una llet? 

No tinc prou ulls per mirar-te cada segon de la teva vida però tinc dos pits (me'n sobra un) per seguir donan-te el millor aliment del món.

Esperant la tardor

No m'he tornat boja i el tema 'estacions de l'any' em ve genial ja que justament avui comença la primavera.

No és per qüestions de clima que tingui tanta pressa en saltar-me la primavera i l'estiu, més aviat tindria a veure amb certa sèrie de tv que em té molt enganxada...

The Walking Dead. Ahir van fer l'últim capítol de la segona temporada i està massa emocionant per esperar tant de temps! Ja sabem alguna cosa sobre les infeccions però les trames personals estan on fire! Què passarà en la relació Rick/ Lori, qui és la frik de la katana, què és l'edifici que es veu al final de l'episodi, l'helicòpter, l'Andrea, el grup seguirà unit...

Uffff... Molt temps d'espera per la tercera temporada...

Comencem!

M'ha costat arrencar però finalment em poso a escriure... ja en tenia ganes!

Abans de tot voldria dir que no se ben bé a qui m'adreço (a més de a mi mateixa) però tenia una necessitat immensa de fer un bloc per compartir inquietuds. Llegir m'apassiona i practico la lectura d'una forma gairebé compulsiva. 

Anem per feina. L'última obra que he llegit ha estat el 1Q84 d'Haruki Murakami. El que més destaco de Murakami és que combina el surrealisme més inimaginable amb personatges i històries d'aparença totalment normal i corrent. Quan llegeixes aquest autor mai saps a quins mons et portarà.

1Q84 és l'història de dos joves,  l'Aomame i en Tengo, que estan a punt d'entrar a un món desconegut on s'hauran d'enfrontar als seus traumes en una lluita per la supervivència. Tots dos viuen d'una manera molt semblant, són éssers solitaris i no tenen grans ambicions. Malgrat que cap dels dos ho sap, porten vides paral·leles des que als 10 anys es van unir d'una forma molt especial. Ara els seus camins són a tocar i hauran de superar les trames més impensables per arribar a aconseguir allò que més desitgen.

Personalment considero que 1Q84 és la millor obra de l'autor. Malgrat els fils que deixa sense lligar per mi és una història rodona, tan rodona com una lluna plena......o dues....