Avui fa un any...

Avui fa un any (i un dia) vaig passar la nit desperta. Feia poc més d'una hora que t'havia vist per primer cop i no em volia adormir, no em podia adormir. Et volia mirar infinitament, eres tan perfecte. No només la meva voluntat de contemplar-te em mantenia desperta, l'adrenalina i l'instint maternal també van jugar el seu paper. Sabia que per garantir la pujada de la llet era primordial oferir-te el pit cada cop que et despertessis, i així vaig fer. Mai oblidaré el moment en que vas obrir els ulls per primer cop. Feia poc que havíem pujat de la sala de parts, ens vam acomodar al llit tots dos i allà, en la penombra de l'habitació, vas obrir els ullets completament, ens vam mirar uns segons i vam començar el nostre camí cap a la lactància materna. 

No puc dir que hagi estat un camí difícil perque no ho ha estat. Tret de l'incògnita dels primers dies per saber si tot rutllarà bé, l'ingurgitació de la primera setmana i un parell de crisis de creixement no hem tingut cap altre problema. I si l'hem tingut, ara mateix no el recordo, així que no devia ser pas cap gran tema. Sí que trobo que, amb la lactància (i altres temes de criança), m'he adonat que tinc més confiança en mi mateixa de la que creia tenir abans, m'explico. De tots és conegut que amb temes de criança tothom té la seva a dir. Hi ha consells demanats, però la gran majoria no ho són, no dic que siguin mal intencionats però són consells no benvinguts que no fan més que atabalar a la persona que els rep i justament la persona que els rep està vivint en un torrent de sensacions i vivències on tot és nou i està molt vulnerable a tota aquesta "informació sobrant". Si no tens les coses molt clares d'entrada et poden fer trontollar i  prendre decisions "forçades" abans d'hora. No ha estat el meu cas. Tenia algunes coses molt clares i m'he mantingut ferma en tot moment. He escoltat pacientment, he respectat, he callat però no he canviat de rumb. I així hem arribat fins a l'any. Sé que a partir d'ara potser els comentaris i consells es produiran amb més insistència (com és que encara li dones el pit!) però penso seguir amb la mateixa filosofia. A més, els nens han de prendre llet sí o sí perque els hi assegura un munt de nutrients d'una tacada. Si el nen ha de prendre llet i jo en produeixo perque li hauria de donar llet d'un altre animal si no vull? Llet que ha estat tractada, processada, envasada, transportada.... La meva llet no necessita tractaments, està sempre disponible, ve de gust fins i tot sense gana, serveix per guarir, no costa gens de digerir i està plena de defenses que vives, què més es pot esperar d'una llet? 

No tinc prou ulls per mirar-te cada segon de la teva vida però tinc dos pits (me'n sobra un) per seguir donan-te el millor aliment del món.